9 ANYS DEL 4F

Comunicat de Solidaritat Cerdanyolenca - 4 de febrer de 2015

 

Des de Solidaritat Cerdanyolenca, Plataforma Antirepressiva de Cerdanyola, ens sumem a les diferents concentracions convocades davant dels ajuntaments, per recordar que tal dia com avui fa 9 anys es va iniciar el muntatge del cas 4F, que va comportar la mort de la Patricia Heras i l’empresonament injust de Rodrigo Lanza, Juan Pintos i Álex Cisternas.

 

Volem posar de manifest que, si aquest cas ha transcendit públicament i els mass media s’han fet ressò, ha estat gràcies a la pressió col·lectiva que no ha defallit en destapar les mentides de la claveguera policial, judicial i institucional de Barcelona. Aquestes eren tan nombroses que ni tant sols l’aparell mediàtic i els seus mecanismes de desinformació podien ignorar-lo per més temps.

 

Un cop destapat el pastís, les institucions s’han afanyat a dissenyar un nou relat per justificar davant l’opinió pública els «errors comesos». En ocasions han cregut que érem prou il·lusos com per empassar-nos els informes policials com si es tractés d’informació periodística.

 

Pretenen argumentar que tot ha estat un conjunt d’errors casuals i malaurats, una tragèdia inevitable, senyalant pomes podrides, però com el mateix Juan Pintos relata:

 

«el 4F, lamentablement, no és l’excepció a la normalitat policial/judicial, sinó una mostra del funcionament habitual de les institucions. Els muntatges es repeteixen, amb diferents protagonistes, tota l’estona, ja sigui per criminalitzar un moviment, per justificar noves lleis de “seguretat” o simplement per mantenir rentable l’entramat empresarial/carcerari.»

 

Per sort tenim memòria i sabem que aquest no és un cas aïllat, i no oblidem, els 3 de Gràcia (2002), l’Escamot Dixan i Cas Torà (2003), el Cas del Jona (2006), Núria Pòrtulas i Mònica (2007), Andrea i Àlex (2009), Alfon, Isma i Dani (2012), Can Vies i Gamonal (2014) i l’Operació Pandora fa uns mesos.

 

Darrere d’aquests suposats esvalotadors, violents i terroristes, trobem lluites justes per defensar els barris, per un habitatge digne, per defensar els drets laborals o per pensar en un món diferent al que vivim. En un moment on el sistema és qüestionat, la maquinària repressiva no s’atura, i busca una vegada més culpables individuals i col·lectius com a responsables del desordre, per fer entendre que l’Estat sempre serà el garant del benestar i del civisme.

 

Cerdanyola també és una CIUTAT MORTA, el cas de l’Andrea i l’Àlex, les 5 de Cerdanyola per Can Vies o el represaliat per Gamonal ens recorden que no vivim desconnectats d’aquesta realitat.

 

Demà seguiran existint més 4F, més Patricias Heras i Rodrigos Lanza, que no seran televisats, perquè és la manera que té l’Estat d’auto perpetuar-se. És la tasca de tots i totes seguir destapant clavegueres i teixir xarxes de solidaritat, perquè les lluites per canviar aquest sistema arribin a bon port.

 

No hi ha només una poma podrida, és tot el cistell!

 

04/02/2015 – Solidaritat Cerdanyolenca